Pla de competitivitat industrial: 16 milions per als polígons fins al 2030

El conseller d’Empresa, Autònoms i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro García, va signar el 4 de novembre la resolució que aprova el Pla Autonòmic per a la Competitivitat de les Àrees de Promoció Industrial de les Illes Balears 2027-2030. La disposició es publica al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) núm. 142, de 7 de novembre de 2026, secció III, amb la referència 11221, i desplega les polítiques de sòl i foment industrial dels propers quatre anys. El pla preveu una dotació total de 16 milions d’euros fins al 2030.

El nou instrument és el desplegament de l’article 19 de la Llei 5/2025, de 18 de juliol, de gestió i modernització de les àrees de promoció industrial, que obliga la conselleria competent en matèria d’indústria a elaborar, aprovar i executar un pla autonòmic de caràcter quadriennal amb mesures de foment, formació i inversió. La norma s’emmarca també en la Llei 4/2017, de 12 de juliol, d’indústria de les Illes Balears, i en el Decret 50/2017, de 10 de novembre, que regula el Consell de la Indústria. La redacció del projecte l’ha assumit la Direcció General d’Indústria i Polígons Industrials, adscrita a la conselleria esmentada segons el Decret 10/2025, de 14 de juliol, i el text recull les propostes presentades pel sector durant les reunions de redacció.

La tramitació consta a l’expedient amb l’informe de 20 d’octubre de 2026 del cap del Departament d’Indústria i Polígons Industrials i amb l’acord favorable del Consell de la Indústria de 22 d’octubre de 2026. La resolució exhaureix la via administrativa i té efectes el mateix dia de la publicació; contra ella es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el conseller en el termini d’un mes o un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos.

Quatre línies de suport per a ajuntaments i entitats de gestió

El pla s’articula en quatre modalitats d’actuació que responen a les tipologies previstes en la Llei 5/2025, des de la gestió de les àrees fins a la disponibilitat de sòl i la reactivació d’espais productius:

• A. Constitució i consolidació de les Entitats de Gestió i Modernització (EGM): les sol·licitants són les mateixes entitats i el suport s’instrumenta per convocatòria de subvencions, amb assessorament jurídic i tècnic, suport a la contractació d’equips directius i formació per als socis.
• B. Projectes de millora de les àrees empresarials: els sol·licitants són els ajuntaments, tot i que la iniciativa pot sorgir d’una EGM amb el vistiplau municipal; també es tramita per convocatòria de subvencions.
• C. Creació de nou sòl industrial: ajuntaments o EGM, mitjançant convenis o actuacions puntuals, amb assessorament per adaptar les normes urbanístiques.
• D. Qualificació, requalificació i reactivació d’àrees: ajuntaments o EGM, amb convenis o actuacions puntuals per aprofitar millor els espais disponibles.

El text recorda que el deure de conservació i manteniment de les àrees industrials correspon als ajuntaments i que el suport autonòmic és complementari, amb acompanyament tècnic de la direcció general per madurar les propostes.

Cinc eixos de millora dels espais productius

Els projectes subvencionables s’ordenen en cinc eixos prioritaris, cadascun amb un catàleg d’actuacions que inclou estudis de mobilitat, reordenació d’accessos i aparcaments, itineraris per a vianants i ciclistes, fibra òptica i sensors de monitoratge, auditories energètiques, enllumenat LED, fotovoltaica i comunitats energètiques industrials, marques i certificacions de qualitat de l’àrea, i sistemes de control d’accessos i de detecció d’incidències.

• Mobilitat i accessibilitat: diagnòstics, senyalització, reordenació del trànsit intern i connexió amb el transport públic.
• Equipaments, infraestructures i digitalització: xarxes d’aigua i sanejament, connectivitat, serveis compartits i digitalització de la gestió.
• Eficiència energètica i transició energètica: auditories, autoconsum compartit, punts de recàrrega i plataformes de gestió.
• Promoció, identitat i qualitat: identitat de l’àrea, certificació, webs, directoris d’empreses i captació d’inversió.
• Seguretat: il·luminació en punts crítics, vigilància coordinada, càmeres CCTV quan sigui legalment viable i control d’accessos.

El seguiment haurà de permetre conèixer l’execució pressupostària, el tipus d’actuacions, la participació de municipis i EGM i les millores obtingudes, amb indicadors que es podran precisar a les convocatòries.

37 municipis, prop de cinquanta nuclis i un pressupost creixent

El pla parteix d’una realitat territorial diversa: 37 municipis de l’arxipèlag disposen d’algun polígon industrial o àrea empresarial ordenada i al conjunt de les Illes s’identifiquen aproximadament cinquanta nuclis d’activitat econòmica d’aquestes característiques. La programació econòmica reflecteix una dotació creixent durant el període de vigència:

• 2027: 2.000.000 €
• 2028: 4.000.000 €
• 2029: 4.000.000 €
• 2030: 6.000.000 €
• Total: 16.000.000 €

Les dotacions anuals s’articularan amb els instruments pressupostaris i de concessió corresponents, i la concreció de cada actuació quedarà condicionada a la disponibilitat pressupostària i a les bases reguladores de cada convocatòria.

Per a les empreses industrials, els ajuntaments amb polígons i els agents econòmics, el pla converteix el marc de la Llei 5/2025 en convocatòries concretes i en una finestra de quatre anys per planificar inversions en sòl, serveis i eficiència energètica; l’impacte dependrà de la capacitat de coordinació entre consistoris, entitats de gestió i Govern per prioritzar projectes i executar-los dins els terminis previstos.

Fuente: Butlletí Oficial de les Illes Balears, núm. 142, 7 de novembre de 2026, secció III, pàg. 62601 (referència oficial: 11221).