Nova llei de cambres: finançament estable i més control de la Generalitat

Les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya tenen un nou règim legal des del 23 d’octubre. La Llei 14/2026, de 21 d’octubre, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 9779) amb la referència CVE-DOGC-A-26295001-2026, substitueix la normativa vigent des del 2002 i fixa un model de finançament doble, públic i privat, per a les tretze cambres catalanes i el seu consell general. La norma, promulgada pel president Salvador Illa i Roca i publicada pel Departament de la Presidència, entra en vigor vint dies després de la publicació, el 12 de novembre de 2026.

La llei desplega els articles 45.7 i 125 de l’Estatut d’autonomia i s’alinea amb la Llei de l’Estat 4/2014, bàsica de les cambres. Consta de 72 articles repartits en quatre títols, set disposicions addicionals, quatre de transitòries, una de derogatòria i tres de finals, i deroga la Llei 14/2002, de 27 de juny, i el Decret llei 3/2017, de 27 de juny. El mapa cameral actual el formen tretze corporacions, amb seu a Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls.

Finançament: de 3 a 7 milions en tres anys

El nou article 38 estableix que les cambres es financen amb els ingressos dels seus serveis, una partida específica dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya destinada a les funcions publicoadministratives, les dotacions per a plans camerals, els recursos d’altres administracions, les aportacions voluntàries d’empreses, el mecenatge, el patrimoni i les subvencions.

La partida pública es consigna com a subvenció nominativa a favor del Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, amb caràcter pluriennal. La disposició addicional primera fixa el calendari del primer conveni:

• 3 milions d’euros per al primer any.
• 5 milions d’euros per al segon any.
• 7 milions d’euros per al tercer any.

El Consell General reparteix aquests fons entre les cambres segons el pes econòmic de cada demarcació, mesurat pel valor afegit brut, el nombre d’establiments i els treballadors ocupats, amb una aportació mínima garantida per a cadascuna. A canvi, les corporacions hauran de portar comptabilitat diferenciada de les activitats públiques i privades, sotmetre els comptes a auditoria externa, dipositar-los al registre mercantil i acceptar la fiscalització superior de la Sindicatura de Comptes.

Governança i tutela administrativa

La tutela correspon al departament del Govern competent en la matèria, que pot aprovar, fiscalitzar, resoldre recursos, crear, fusionar, integrar o dissoldre cambres i suspendre o dissoldre els seus òrgans de govern. La intervenció temporal d’una cambra només es pot acordar de manera motivada per una gestió greument irregular i no pot superar un any.

Els terminis de silenci administratiu queden fixats de manera explícita:

• Les sol·licituds de creació, fusió o integració es consideren desestimades al cap de sis mesos.
• Les autoritzacions, aprovacions i fiscalitzacions no resoltes es consideren atorgades positivament al cap de dos mesos.

El ple de cada cambra tindrà entre deu i seixanta vocals elegits per a quatre anys, amb un mínim de dos terços per sufragi lliure i secret, fins a un 10% a proposta de les organitzacions empresarials més representatives i la resta en representació de les empreses de més aportació voluntària. El vot serà electrònic i el cens electoral s’exposarà al públic un mínim de trenta dies. Al Consell General, el vot de cada cambra es pondera i cap corporació no pot superar el 40% ni baixar del 2%.

Adscripció d’ofici i cens públic d’empreses

Totes les persones físiques o jurídiques que facin activitat comercial, industrial, de serveis o naviliera queden adscrites d’ofici a la cambra de la seva demarcació, sense cap obligació econòmica ni càrrega administrativa derivada d’aquesta adscripció. La condició s’associa a l’alta a l’impost sobre activitats econòmiques.

Queden fora de l’adscripció les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres de caràcter primari, els serveis de mediadors d’assegurances i reassegurances prestats per persones físiques i les professions liberals. Les cambres hauran de mantenir un cens públic d’empreses amb dades de les administracions tributàries, amb deure de sigil per al personal designat per cada ple.

La norma també obliga a adaptar els reglaments de règim interior i els codis de bones pràctiques i de conducta en un termini de sis mesos, i manté vigent el mandat dels actuals òrgans de govern fins al pròxim procés electoral.

Fuente: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 9779, 23 d’octubre de 2026, Disposicions Generals, pàg. 1 (referència oficial: CVE-DOGC-A-26295001-2026).