L'avaluació ambiental dona llum verda al Pla de Transició Energètica de les Illes Balears

La directora general d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, Paz Andrade Barberá, va formular el 27 de maig de 2026 la declaració ambiental estratègica favorable del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic de les Illes Balears (exp. 57E/2022). La resolució es publica al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 140, de 3 de novembre de 2026, Secció III, pàg. 61446, amb la disposició 11018. El pronunciament desbloqueja la tramitació de la norma marc que ha d’ordenar el desplegament de renovables i la descarbonització de l’arxipèlag.

El text parteix de l’informe tècnic amb proposta de resolució de 25 de maig de 2026 i resol una avaluació ambiental estratègica ordinària, la que correspon al Pla per estar inclòs en l’article 12 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost, i per la via de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. L’estudi ambiental estratègic el signà el 30 de setembre de 2025 Itxaso Gómez, llicenciada en Biologia, i el supervisà i signà el 2 d’octubre de 2025 la cap del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Joana Maria Garau Muntaner. El document l’emet la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat.

La declaració conclou que “previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient” sempre que es compleixin les mesures de l’estudi ambiental i els condicionants que fixa la resolució. El pla s’ha d’aprovar encara mitjançant un decret del Govern de les Illes Balears, a proposta vinculant de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic i amb informes previs del Consell Balear del Clima i del Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic, segons la Llei 10/2019 de canvi climàtic.

Els objectius: del 55 % el 2030 a la neutralitat el 2050

El Pla parteix d’un diagnòstic de “elevada dependència energètica de combustibles fòssils” i d’una prospectiva energètica fins al 2035. L’escenari triat és l’anomenat objectiu E2, el més ambiciós, que incorpora els objectius del Pacte Verd europeu, i s’organitza en quatre pilars: estalvi i decreixement de la demanda, economia circular, resiliència climàtica i coneixement i innovació.

• Reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte de 1990: 55 % el 2030, 64 % el 2035 i neutralitat climàtica el 2050.
• Reducció del consum d’energia primària respecte de 2005: 30 % el 2030 i 35 % el 2035.
• Cobertura renovable del 100 % del consum elèctric el 2050.
• Pressupost total de 10.378.578.382 euros, del qual el 93,06 % es destina al Pilar 1, el 5,9 % al Pilar 3, el 0,79 % al Pilar 2 i el 0,25 % al Pilar 4.
• Vigència mínima de deu anys i revisió almenys cada cinc, amb pressuposts de carboni quinquennals per sectors.

Condicionants: frenar l’eòlica fins a revisar el planejament

La resolució imposa disset condicionants i un bloc de recomanacions que condicionen el desplegament de les energies renovables al territori. El més rellevant és la pausa eòlica: no s’han de desenvolupar projectes d’energia eòlica fins que no s’hagi revisat el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) i actualitzat les zones d’aptitud.

• No autoritzar parcs eòlics marins fins a aprovar els POEM de segon cicle i disposar d’una anàlisi exhaustiva de viabilitat.
• No impulsar projectes d’energia undimotriu fins a completar l’estudi detallat del potencial previst a l’estudi ambiental.
• Prioritzar l’estalvi, l’autoconsum i les comunitats energètiques per reduir la dependència exterior.
• Prohibició d’ocupar hàbitats d’interès comunitari, zones forestals i espais de rellevància ambiental, i evitació dels sòls agrícoles més fèrtils.
• Franges de 500 metres al voltant d’espais protegits com a zones d’exclusió i distàncies mínimes a nuclis i habitatges aïllats.
• Pla de gestió de residus i pressupost de desmantellament obligatoris per als projectes renovables, amb un pressupost de carboni detallat per illa i sector en la propera revisió.

Els informes crítics i el debat sobre el cable peninsular

La resolució incorpora els informes del Comitè d’Experts i del representant de la Universitat de les Illes Balears al Consell Balear del Clima, així com les al·legacions del GOB i de la plataforma Renovables sí però així no. El comitè expert retreu que el Pla exclogui l’aviació i el transport marítim: el transport genera més del 65 % de les emissions de les Illes i aquests dos modes, prop del 45 % del total.

El representant de la UIB alerta que el Pla preveu que l’energia procedent de la Península arribi al 70 % de la demanda elèctrica i ho contraposa a l’article 15 de la Llei 10/2019, que obliga a generar amb renovables almenys el 70 % de l’energia final consumida el 2050. L’òrgan ambiental assumeix la crítica i exigeix reforçar l’estalvi i l’autoconsum, tot recordant que la segona interconnexió PENBAL2 va ser declarada infraestructura necessària per la Decisió (UE) 2025/1014 de la Comissió Europea. També recull les aportacions de la Secció de Medi Ambient del Consell d’Eivissa i de la Direcció General de Mobilitat.

La declaració perd la vigència si, un cop publicada, el Pla no s’aprova en quatre anys, tot i que el termini es pot prorrogar dos anys més, i contra la resolució no procedeix cap recurs, sense perjudici dels que es puguin interposar contra l’aprovació del pla. Amb aquesta llum verda ambiental, el Govern queda sense excusa tècnica per aprovar una norma que fixa el marc de totes les polítiques energètiques de les Illes fins al 2050 i que afecta directament el preu de l’energia, la rehabilitació d’edificis, la mobilitat i l’ús del sòl rústic.

Fuente: Butlletí Oficial de les Illes Balears, núm. 140, de 3 de novembre de 2026, Secció III, pàg. 61446 (referència oficial: disposició 11018, exp. 57E/2022).