El Parlament admet el Projecte de llei agrària de les Illes Balears

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió del 7 d’octubre de 2026, ha admès a tràmit el Projecte de llei agrària de les Illes Balears (RGE núm. 13528/26) i n’ha ordenat la publicació del text íntegre per fer efectiu l’article 124.2 del Reglament del Parlament. El text apareix al Butlletí Oficial de les Illes Balears, núm. 131, de 15 d’octubre de 2026, Secció V, subsecció segona, amb el número d’edicte 10305 i la signatura electrònica del president de la cambra, Gabriel Le Senne Presedo, datada el 13 d’octubre de 2026. La norma consta de 234 articles i substitueix la vigent Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, que queda derogada expressament.

El projecte arriba al Parlament després que el Govern de les Illes Balears n’aprovàs el text, signat per la presidenta Margalida Prohens i Rigo i pel conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet i Pons. Segons l’exposició de motius, el sector agrari gestiona més del 85 % del territori de les Illes Balears i afronta una crisi profunda per la insularitat, la baixa rendibilitat, l’elevat preu de la terra, el minifundisme, la manca de relleu generacional i l’excés de regulació. La norma recupera l’esperit de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears i s’ha elaborat amb aportacions de més de vint entitats del sector.

Un nou marc per al sector primari

El text s’estructura en un títol preliminar, dotze títols, 234 articles, tres disposicions addicionals, deu disposicions transitòries, una disposició derogatòria, sis disposicions finals i un annex. L’objectiu declarat és garantir la viabilitat, la continuïtat i la competitivitat de les explotacions agràries, i mantenir la població i l’activitat econòmica al medi rural. Entre les mesures que incorpora destaquen:

• Noves definicions que aclareixen conceptes i simplifiquen la gestió administrativa.
• L’impuls de les activitats complementàries, que han d’estar vinculades a una explotació agrària real i no poden desplaçar-ne l’activitat productiva principal.
• El foment de l’agroindústria, del producte local, de la venda directa i de la degustació.
• El reconeixement de les cooperatives i de les societats agràries de transformació com a elements estructuradors del sector.
• La consideració del sector forestal com a activitat agrària, amb atenció a la biomassa i a la prevenció d’incendis.
• La reserva de l’autorització prèvia a les actuacions d’impacte acreditat, amb la declaració responsable i la comunicació prèvia com a instruments ordinaris.
• La creació de la Unitat Tècnica d’Estadística i Anàlisi Econòmica Agrària i Pesquera, integrada a l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP).

Canvis en sòl rústic i avaluació ambiental

Les disposicions finals primera i segona modifiquen la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries: la primera altera la matriu d’ordenació del sòl rústic, les categories de sòl, la regulació dels usos i les normes específiques de l’annex I; la segona, les definicions de les activitats regulades en aquesta matriu. Els usos agraris es consideren usos admesos en sòl rústic i els instruments d’ordenació no poden rebaixar aquest nivell de protecció.

La disposició final tercera modifica el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears, amb nous llindars per a les instal·lacions fotovoltaiques en sòl rústic. Així mateix, el títol II fixa el repartiment competencial entre el Govern i els consells insulars, i crea o manté el Consell Agrari Interinsular, el Consell Forestal Interinsular de les Illes Balears i el Consell Assessor de Recerca i Innovació en el sector primari.

Fems, aigua i règim sancionador

L’annex regula la producció, l’emmagatzematge, el transport i la utilització dels fems de les explotacions agràries. Els límits principals són:

• 170 kg de nitrogen per hectàrea i any a les zones declarades vulnerables per nitrats d’origen agrari, i 210 kg a la resta de zones.
• Capacitat d’emmagatzematge suficient per a tres mesos d’estabulació, reduïble a dos mesos si el pla de gestió ho justifica.
• Incorporació dels fems sòlids al sòl en un termini màxim de 72 hores des de la distribució.
• Els femers temporals no poden romandre més de quaranta-cinc dies a l’explotació on es generen.

El títol III regula el règim hídric de les explotacions i les energies renovables, amb la classificació d’agrovoltaica, mentre que el títol XII desplega el règim d’inspecció, infraccions i sancions en matèria agrària i agroalimentària.

Tramitació i participació

La publicació fa efectiu l’article 124.2 del Reglament del Parlament i obre la fase d’informació pública del projecte de llei. El canal de participació ciutadana habilitat és participaciociutadana@parlamentib.es. Segons la disposició final sisena, la futura llei entrarà en vigor l’endemà d’haver estat publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

La norma afecta directament els titulars d’explotacions agrícoles, ramaderes i forestals de les quatre illes, que guanyaran seguretat jurídica i menys càrregues administratives, però també els ajuntaments i els consells insulars, que hauran d’adaptar ordenances i planejament. El text arriba al Parlament amb el sector primari com a prioritat declarada i amb la insularitat reconeguda com a fet diferencial mereixedor de protecció especial.

Fuente: Butlletí Oficial de les Illes Balears, núm. 131, de 15 d’octubre de 2026, Secció V. Anuncis, subsecció segona. Altres anuncis oficials, pàg. 55748 (referència oficial: edicte 10305, RGE núm. 13528/26).