El Constitucional estima l'empara de Morales Bussuy i anul·la l'aute de Corts

El Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d’empara interposat per John Jairo Morales Bussuy contra l’aute del Tribunal de Corts del 12 d’agost del 2026, que li havia barrat el pas a la seva apel·lació. La sentència, dictada el 12 d’octubre del 2026 en la causa 2026-68-RE (registre 420-2026), declara vulnerat el dret d’accés a la jurisdicció, anul·la la resolució impugnada i ordena retrotreure les actuacions. El text es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra núm. 119, del 21 d’octubre del 2026, a la secció del Tribunal Constitucional.

El cas arrenca d’unes actuacions seguides per un presumpte delicte major d’homicidi en grau de temptativa. El 31 de juliol del 2026, la Secció d’Instrucció 4 de la Batllia va dictar un aute d’ampliació de l’aute de processament en què estimava la petició del perjudicat i actor civil i afegia una condició a la llibertat condicional del processat: abstenir-se d’atansar-se o d’entrar en contacte, per qualsevol mitjà directe o indirecte, amb el perjudicat, amb l’obligació d’abandonar immediatament el lloc si s’hi trobava casualment.

Els antecedents processals

La defensa de Morales Bussuy va recórrer aquella decisió en apel·lació i en va demanar la nul·litat sobre la base de l’article 18 bis 4, apartats c) i e), de la Llei transitòria de procediments judicials. Els motius eren dos:

• La manca de trasllat de l’escrit en què un tercer sol·licitava l’ordre d’allunyament.
• El fet que l’incompliment de la prohibició comportava un ingrés automàtic a la presó sense escoltar prèviament la defensa.

El Tribunal de Corts va inadmetre el recurs a tràmit el 12 d’agost del 2026, en entendre que el que es plantejava era un incident de nul·litat que havia d’adreçar-se a la batlle instructora i que no era susceptible de recurs segons l’article 194 del Codi de procediment penal. L’endemà, 13 d’agost, la representació del processat va interposar l’empara per vulneració dels drets a la defensa i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. El Tribunal Constitucional la va admetre a tràmit el 9 de setembre del 2026, sense efectes suspensius, i el Ministeri Fiscal va presentar al·legacions el 18 de setembre.

El fiscal no s’hi oposa i el tribunal fixa doctrina

El Ministeri Fiscal no es va oposar a l’empara. Va recordar que la via escaient per impugnar l’aute del 31 de juliol era la de l’article 194 del Codi de procediment penal, que preveu apel·lació en cinc dies davant el Tribunal de Corts contra les resolucions que acorden o deneguen la presó o la llibertat provisional o qualsevol mesura preventiva de caràcter personal. També va subratllar que l’article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials regula de manera taxativa els únics supòsits de nul·litat d’una resolució no ferma: a instància de part, només pels recursos legalment establerts.

La sentència, de la qual és ponent Pere Pastor Vilanova, conclou que la prohibició d’entrar en contacte amb un tercer era una mesura preventiva de caràcter personal inclosa clarament a l’article 194 i que la circumstància que el recurrent demanés la nul·litat en lloc de la revocació no podia alterar la naturalesa inequívoca del recurs ni justificar-ne la inadmissió. El tribunal invoca la interpretació finalista pro actione i recorda que l’article 9.1 de la Llei qualificada de la Justícia només permet rebutjar pretensions per motius formals quan el defecte no sigui esmenable.

El text adverteix, “amb certa preocupació”, que la mateixa qüestió ja es va examinar en la sentència del 27 d’abril del 2026 (causa 2025-105-RE) i que la doctrina s’ha corroborat en la del 9 de setembre del 2026 (causa 2026-43-RE). També es recolza en precedents com la sentència del 13 de juliol del 2012 (causa 2012-7-RE), la del 20 de gener del 2025 (causa 2024-59-RE), l’aute del 8 d’abril del 2019 (causa 2019-19-RE) i l’aute del 14 de novembre del 2022 (causa 2022-52-RE).

La decisió

El dispositiu de la sentència acorda:

• Estimar el recurs d’empara de Morales Bussuy contra l’aute del Tribunal de Corts del 12 d’agost del 2026.
• Declarar la vulneració del dret a l’accés a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.
• Anul·lar aquell aute i retrotreure les actuacions al moment anterior al seu pronunciament, perquè el Tribunal de Corts es pronunciï sobre el recurs d’apel·lació.
• Declarar que no és procedent cap condemna en costes.
• Publicar la sentència al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

El text el signen Pere Pastor Vilanova, president; Víctor Torre de Silva López de Letona, vicepresident; i els magistrats Jean-Yves Caullet i Joan Manel Abril Campoy. La notificació s’ha de fer a la representació processal del recurrent, a la Secció d’Instrucció 4 de la Batllia, al Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.

La resolució té impacte més enllà del cas concret: consolida que un error en la qualificació formal del recurs no pot deixar el ciutadà sense examen judicial de la seva pretensió quan hi ha en joc una mesura cautelar penal. Per als operadors jurídics, marca el criteri que el Tribunal de Corts haurà d’aplicar en endavant en els recursos contra mesures preventives personals, i obre la porta a revisar inadmissions anteriors dictades amb el mateix raonament.

Fuente: Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), núm. 119, 21 d’octubre del 2026, Tribunal Constitucional / Sentències, pàg. 1-5 (referència oficial: Sentència del Tribunal Constitucional del 12-10-2026, causa 2026-68-RE).