Eivissa aprova el reglament del medi nocturn amb multes de fins a 86.000 euros

El Ple del Consell Insular d’Eivissa, en sessió de 30 d’octubre de 2026, ha aprovat definitivament el Reglament de protecció del medi nocturn de l’illa d’Eivissa, la norma que desplega la Llei 3/2005 al territori insular. El text s’ha publicat íntegrament en català i castellà al Butlletí Oficial de les Illes Balears, BOIB núm. 140, de 3 de novembre de 2026, dins la Secció I (disposicions generals), amb la referència disposició 11012 i pàgina 61015. L’acord exhaureix la via administrativa i entra en vigor vint dies després de la publicació, de manera que serà plenament aplicable a partir de la segona quinzena de novembre.

El reglament concreta i desenvolupa la llei autonòmica per a l’àmbit d’Eivissa amb l’objectiu de compatibilitzar la il·luminació artificial nocturna i la seguretat de les persones amb la protecció de la biodiversitat, del medi nocturn i del cel estelat. L’aprovació arriba després del tràmit d’informació pública, audiència i consultes, amb estimació o desestimació parcial o íntegra de les al·legacions presentades, segons recull la memòria d’avaluació d’impacte normatiu, i amb l’informe previ del Consell Consultiu de les Illes Balears (Dictamen núm. 39/2026). El text definitiu consta amb els identificadors csv 16336451156666110715 (versió catalana) i csv 16336450702047003173 (versió castellana), i l’acord està signat per la cap de secció de Medi Ambient, Ana Belén Planells Tur.

Quatre zones de protecció i punts de referència

La norma divideix l’illa en quatre zones segons la brillantor admissible. La més restrictiva és la zona E1, on només s’accepta brillantor mínima i que inclou:

• Les àrees d’alt nivell de protecció, les àrees naturals d’especial interès i les àrees rurals d’interès paisatgístic de la Llei 1/1991.
• Els espais de la Xarxa Natura 2000 (LIC, ZEPA i ZEC) i els espais protegits per la Llei 5/2005 (parcs, paratges, reserves i monuments naturals).
• Les àrees de protecció territorial de costa del Pla Territorial Insular d’Eivissa i el domini públic marítim-terrestre, excepte els trams en contacte amb sòl urbà.
• Els plans especials de ses Feixes del Prat de ses Monges i del Prat de Vila, i l’entorn de l’Observatori de Puig des Molins.

La zona E2 correspon al sòl rústic no inclòs en E1 i al sòl urbanitzable no urbanitzat; la zona E3 abasta el sòl urbà i urbanitzable ja urbanitzat, i la zona E4 es reserva a àrees d’ús intensiu nocturn per alta mobilitat o activitat comercial i d’oci. A més, es declaren punts de referència de màxima protecció: l’Observatori Astronòmic del Telescopi de Cala d’Hort (uns 83.000 m²), el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, la línia costanera entre Cap Nonó i punta de s’Aguila i diversos illots com Tagomago, es Vedrà, es Vedranell o l’illa d’en Calders.

Horaris, aparadors i establiments turístics

L’enllumenat exterior ha de reduir els nivells de llum en l’horari nocturn restringit, que a l’hivern comença a les 21.00 UTC (22.00 hora oficial) i a l’estiu a les 22.00 UTC (00.00 hora oficial), i s’allarga fins a la sortida del sol. Els rètols, pantalles i cartells lluminosos només s’admeten en zones E3 i E4 i en horari normal; si són a l’edifici o establiment o compleixen funció informativa, poden romandre encesos en horari restringit mentre el local estigui obert, i les pantalles LED només podran mostrar imatges estàtiques.

L’enllumenat ornamental vinculat a usos turístics de residència o allotjament ha de quedar apagat en horari restringit. Les piscines han d’apagar la il·luminació subaquàtica en aquesta franja, excepte mentre es faci servir, i l’enllumenat d’edificis i equipaments ha de romandre apagat llevat d’horari autoritzat de l’activitat. També es prohibeix la intrusió lumínica directa sobre el mar i la línia de costa, amb l’excepció de fars i senyals marítims.

Sancions de 215 a 86.000 euros

El règim sancionador es fixa en funció de la gravetat:

• Infraccions lleus: multes de 215 a 860 euros, per exemple vulnerar fins a dues hores el règim horari o excedir fins a un 20 % el flux d’hemisferi superior.
• Infraccions greus: de 860 a 4.300 euros, com superar més de dues hores l’horari, instal·lar aparells no conformes o obstruir la inspecció, supòsit aquest que es castiga amb 4.300 euros.
• Infraccions molt greus: de 4.300 a 86.000 euros, amb agreujament específic quan la infracció greu es comet en zona E1 o causa perjudici important al medi.

La competència d’inspecció i sanció correspon als ajuntaments quan la instal·lació afecta només el seu municipi i al Consell Insular d’Eivissa quan en afecta més d’un. Les mesures cautelars no podran superar els tres mesos i les sancions es poden reduir fins a un 50 % si la persona infractora reconeix els fets abans de la imposició.

Terminis d’adaptació i línies d’ajuda

Les instal·lacions existents han d’ajustar els horaris d’encesa i apagada en un màxim de tres mesos i adaptar-se íntegrament al reglament en quatre anys, amb terminis específics de fins a vuit anys per a determinades renovacions de llums de temperatura de color superior a 3.000 K i 4.000 K. Els nous enllumenats que iniciïn la tramitació a partir dels sis mesos hauran de complir ja la norma, i cada municipi haurà d’aprovar un pla d’adequació de la il·luminació pública. El Consell Insular podrà obrir una línia d’ajudes, especialment durant els quatre anys següents a l’entrada en vigor, amb preferència per a actuacions en zones E1 i punts de referència.

La norma afecta de ple hotels, comerços, instal·lacions esportives, administracions i particulars de tota l’illa, que hauran de revisar aparells, orientació de llums i horaris. Contra l’acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos.

Fuente: Butlletí Oficial de les Illes Balears, núm. 140, de 3 de novembre de 2026, Secció I. Disposicions generals, pàg. 61015 (referència oficial: disposició 11012).