Catalunya actualitza 24 lleis per eliminar termes ofensius sobre discapacitat

La Llei 15/2026, de 6 de novembre, d’actualització de la legislació amb relació als termes emprats per a referir-se a les persones amb discapacitat, substitueix les expressions obsoletes, imprecises o pejoratives que encara perviuen en la normativa catalana. La norma, promulgada pel president Salvador Illa i Roca, es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 9790, de 9 de novembre de 2026, amb la referència CVE-DOGC-A-26310019-2026, i entra en vigor l’endemà de la publicació, el 10 de novembre.

La llei, impulsada pel Departament de la Presidència, s’estructura en 24 capítols —un per a cada llei que es modifica—, 48 articles i dues disposicions finals, i ocupa les pàgines 1 a 14 del butlletí, dins de la secció de disposicions generals. El preàmbul fixa l’objectiu que les normes jurídiques donin “una imatge objectiva i precisa” de les persones amb discapacitat, cosa que implica, segons el text, emprar un llenguatge “respectuós i rigorós”.

El marc de la reforma és la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides, aprovada el 13 de desembre de 2006 i en vigor des del 3 de maig de 2008, que dona suport a l’ús del terme “persona amb discapacitat”. El preàmbul també invoca la recent reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola —que va substituir “disminuïts físics, sensorials i psíquics”—, l’article 40.5 de l’Estatut d’autonomia i el precedent de la Llei 12/2007, d'11 d’octubre, de serveis socials. Així mateix, recorda que la Generalitat de Catalunya treballa en aquest objectiu des del 2021, quan es va elaborar la Guia de llenguatge inclusiu en el tractament de persones amb discapacitat.

Nous termes per a conceptes antics

Els canvis terminològics són el nucli de la norma i afecten tant preàmbuls com articulats:

• Les expressions “disminuït” i “minusvàlid” se substitueixen pel terme “persona amb discapacitat”.
• La “discapacitat psíquica” passa a denominar-se “discapacitat intel·lectual”.
• La “discapacitat mental” es converteix en “discapacitat psicosocial”, origen del qual és una disfunció causada per un problema de salut mental.
• Es revisa l’expressió “diversitat funcional” per evitar que s’empri com un eufemisme que invisibilitza les persones amb discapacitat.
• S’incorpora el terme “pluridiscapacitat” per a la concurrència interrelacionada de dues o més discapacitats, com en els casos de paràlisi cerebral.
• Es defineix el “capacitisme” com “l’aversió o la discriminació contra les persones amb discapacitat” (article 4 de la Llei 19/2020).

Un abast de 24 lleis sectorials

La reforma toca normes de pràcticament tots els àmbits de l’administració catalana. Entre les lleis modificades hi ha:

• Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació, i Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes.
• Llei 13/2014, d’accessibilitat, que inclou el transport públic, la formació del personal d’atenció al públic i l’atenció educativa a alumnes amb discapacitat sensorial.
• Llei 12/2009, d’educació, i Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
• Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i Llei 12/2007, de serveis socials.
• Decret legislatiu 1/2000, pel qual s’aprova el text únic de la Llei de l’esport, i Decret legislatiu 1/1997, en matèria de funció pública.
• Llei 18/2003, de suport a les famílies, i Llei 27/2002, sobre empreses d’inserció sociolaboral.

La disposició final primera estableix que totes les normes legals o reglamentàries que es dictin a partir d’ara hauran d’emprar un llenguatge respectuós i adequat en l’àmbit de la discapacitat, per erradicar la terminologia pejorativa.

Ocupació pública, subvencions i entitats socials

Més enllà del vocabulari, la llei reordena obligacions concretes per a les administracions i per a les entitats que hi contracten o hi reben ajuts. L’article 48, que modifica l’article 27 del Decret legislatiu 1/1997, fixa que la reserva arribi a un màxim del 5% de les places de les ofertes d’ocupació pública, amb la finalitat que el 2% de la plantilla el cobreixin persones amb discapacitat reconeguda.

L’article 41, que reforma l’article 92.5 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (Decret legislatiu 3/2002), obliga que totes les convocatòries públiques de subvencions incloguin, entre els requisits a les empreses, la justificació del compliment de la quota de reserva per a la integració social de les persones amb discapacitat. La norma també actualitza la definició de persona en situació de dependència (article 33) i el règim d’ajuts a l’habitatge i a l’habitatge habitual de les persones amb discapacitat (articles 34 i 35).

La norma afecta directament les entitats del tercer sector, les empreses d’inserció i qualsevol ciutadà que es relacioni amb l’administració: el llenguatge dels textos oficials passa a tenir conseqüències jurídiques i no només estilístiques. Amb l’entrada en vigor l’endemà de la publicació, els departaments i els ens locals tenen ja el marc per revisar la seva normativa i els seus formularis.

Fuente: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 9790, 9 de novembre de 2026, Disposicions generals, pàg. 1-14 (referència oficial: CVE-DOGC-A-26310019-2026).