Andorra publica la Llei 21/2026 que refon tota la regulació del notariat

El Consell General ha tancat el text consolidat de la Llei 21/2026, de l'1 d’octubre, del notariat, que refon en un únic articulat tota la regulació de la fe pública notarial. La norma es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) núm. 122, del 28 d’octubre del 2026, dins la secció del Consell General i amb una extensió de 28 pàgines. Entra en vigor l’endemà de la publicació, és a dir, el 29 d’octubre del 2026.

El projecte de consolidació va quedar aprovat l'1 d’octubre del 2026, un cop transcorregut el termini d’un mes des de la publicació al Butlletí del Consell General sense que els consellers generals ni els grups parlamentaris hi formulessin objeccions, segons el que preveu l’article 121.6 del Reglament de la cambra. El text duu la data de la Casa de la Vall i la signatura del síndic general, Carles Ensenyat Reig, i ha estat sancionat i promulgat pels coprínceps Emmanuel Macron, copríncep i president de la República Francesa, i Josep-Lluís Serrano Pentinat, copríncep i bisbe d’Urgell.

La consolidació tanca una cadena normativa que arrenca de la Llei del notariat del 28 de novembre de 1996 i del Reglament general del notariat del 20 de febrer de 1998, i que va continuar amb la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat, modificada per diverses normes, i amb la Llei 14/2021, del 28 de maig, de text consolidat del notariat. Aquesta darrera havia estat esmenada per la Llei 41/2022, de l'1 de desembre, en matèria d’habitatge, i per la Llei 29/2022, del 21 de juliol, sobre la funció pública. La disposició derogatòria de la nova llei deixa sense efecte precisament la Llei 14/2021.

Un articulat de 74 articles i un annex amb el segell

El text s’organitza en tres títols —règim jurídic; Cambra de Notaris, Arxiu General de Protocols i Registre de disposicions de darrera voluntat; i instruments públics— i es desglossa en 74 articles.

• Dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
• Un annex final amb el model de segell dels notaris.
• Els apartats 2 i 3 de l’article 7 tenen caràcter de llei qualificada; la resta de la norma és llei ordinària.

L’article 1 atribueix al notariat l’exercici de la fe pública en totes les relacions de dret privat que es vulguin establir o declarar sense la intervenció dels òrgans jurisdiccionals, i defineix el notari com el professional del dret investit de funció pública. L’àmbit d’actuació s’estén a tot el territori del Principat i el servei té caràcter obligatori, amb un llistat tancat de causes que justifiquen la negativa d’intervenció.

Sancions de fins a 50.000 euros i expulsió de la professió

El règim de responsabilitat fixa tres graus d’infracció i les sancions corresponents:

• Molt greus: expulsió de la professió, inhabilitació de fins a cinc anys i multa de 5.001 a 50.000 euros.
• Greus: inhabilitació de fins a un any i multa d'1.001 a 5.000 euros.
• Lleus: amonestació escrita i multa de fins a 1.000 euros.
• Prescripció: quatre anys per a les molt greus, dos per a les greus i sis mesos per a les lleus.

L’òrgan disciplinari l’integren el president de la Cambra de Notaris, dos representants del ministeri de justícia i un del ministeri de finances. El procediment preveu un plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes, deu dies hàbils per a al·legacions i quinze dies hàbils per resoldre, i la resolució exhaureix la via administrativa.

Lliure elecció del notari, assegurança i protocols digitals

La llei consagra el dret a la lliure elecció de notari i en determina el criteri quan hi ha diverses persones atorgants:

• En les compravendes, l’elecció correspon sempre al comprador; en els préstecs amb garantia hipotecària, al prestatari.
• El nombre de notaris el fixa el Govern, amb un mínim de quatre i un màxim d’un per cada 10.000 habitants.
• Assegurança de responsabilitat civil obligatòria i vigent per un import mínim de 600.000 euros.
• Jubilació als seixanta-cinc anys.
• Lliurament gratuït i a càrrec del notari dels protocols indexats i digitalitzats a l’Arxiu General de Protocols, que acull els de més de vint-i-cinc anys; els de més de cent anys passen a l’Arxiu Nacional d’Andorra.

Els instruments públics s’han de redactar en català, amb traductor o intèrpret jurat quan la persona compareixent no entén la llengua, i les notes marginals s’han de comunicar en un termini màxim de tres dies hàbils. En matèria d’habitatge, el notari ha de comunicar al ministeri responsable els indicis d’incompliment del dret de tempteig o retracte.

La rellevància de la norma és doble: per als professionals, perquè unifica en un sol text el règim d’accés, honoraris —fixats per un barem aprovat reglamentàriament pel Govern a proposta no vinculant de la Cambra de Notaris—, incompatibilitats i disciplina; per als ciutadans i les immobiliàries, perquè clarifica qui tria el notari en cada operació, quines còpies es poden obtenir i amb quines garanties, i perquè la llei entra en vigor el 29 d’octubre del 2026.

Fuente: Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 122, 28 d’octubre del 2026, Consell General — Lleis, pàg. 1-28 (referència oficial: Llei 21/2026, de l'1 d’octubre, de text consolidat del notariat).