FactBox.

BOP de Girona · 14 Aug 2026 · 10 vistas

Torre d'en Reig: el Consell Comarcal incoa l'expedient per declarar-la bé local

Por FactBox Admin

El Ple del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va acordar, en sessió ordinària del 28 de juliol de 2026, incoar l’expedient per a la declaració, en el seu cas, com a bé cultural d’interès local (BCIL) de la Torre d’en Reig de Vilabertran. L’acord es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Girona del 14 d’agost de 2026 (edicte 7221, CVE BOP-2026_0_156_7221) i sotmet l’expedient a informació pública durant vint dies hàbils.

El tràmit arrenca de la sol·licitud que l’Ajuntament de Vilabertran va presentar el 7 d’abril de 2026 per protegir l’edifici del carrer Josep Reig i Palau, 10, de propietat municipal. Com que el municipi té menys de 5.000 habitants, l’article 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català atribueix la competència per declarar el BCIL al Ple del consell comarcal, amb l’informe previ d’un tècnic en patrimoni cultural.

Un edifici de 1909 lligat a l’art de l’Empordà

La Torre d’en Reig és una construcció de principis del segle XX, datada del 1909, d’estil modernista amb línies gaudinianes, encarregada per l’enginyer de forests Josep Reig i Palau, fill de Vilabertran i responsable de la repoblació de les dunes d’Empúries. Després de la seva mort, la casa va passar a mans de l’aquarel·lista Ramon Reig, que la va utilitzar com a segona residència. El seu valor històric també es lliga a la vida cultural de la comarca:

  • La família Reig rebia visites de la família Dalí, Joan Xirau, Ramon Turró, Alexandre Deulofeu i Met Miravitlles.
  • Segons els escrits d’Anna Maria Dalí, Salvador Dalí i Ramon Reig passaven les tardes de diumenge pintant al jardí de la torre.
  • L’Ajuntament de Vilabertran va comprar l’immoble el 9 de juliol de 1959 per 400.000 pessetes, pagades a la família durant deu anys.
  • El 15 de gener de 1961 l’edifici es va inaugurar com a casa de la vila, jutjat de pau, dispensari mèdic i escoles; el 1999 la Generalitat de Catalunya va col·laborar en la restauració.

Valors arquitectònics singulars

L’edifici combina una planta quadrangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, cinc cossos adossats i una gran torre circular a l’extrem nord-oest, amb coberta de teula. La decoració amb ceràmiques vidrades i motius vegetals, els vitralls acolorits, la rampa exterior amb balustrada de rocall i el portal d’arc rebaixat amb trencadís són els elements més destacats de la construcció.

L’informe de l’arquitecte del Servei d’Assistència Tècnica del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, emès el 19 de juny de 2026, valora favorablement la catalogació i subratlla que la declaració com a BCIL reforçaria la protecció que ja recull el pla general d’ordenació de Vilabertran. El mateix dia, la tècnica de l’àrea de Cultura va emetre també un informe favorable.

Vint dies d’informació pública

L’acord obre un tràmit d’informació pública de vint dies hàbils, amb anuncis al BOP de Girona, al DOGC, en un diari de més difusió de la zona i al tauler d’anuncis de la corporació, d’acord amb l’article 10.3 de la Llei 26/2010. Si no es presenten al·legacions, l’acord inicial esdevindrà definitiu sense necessitat d’un nou acord del Ple.

  • La declaració comportarà la inscripció del bé al Catàleg del Patrimoni Cultural Català a càrrec del Departament de Cultura.
  • Contra l’acord definitiu es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal d’Instància de Girona en el termini de dos mesos.
  • L’edicte, signat electrònicament el 31 de juliol de 2026, és un acte de tràmit que no es pot impugnar de manera independent.

Impacte de la protecció

Si la declaració prospera, la Torre d’en Reig quedarà sotmesa al règim de protecció dels béns culturals d’interès local, cosa que condicionarà qualsevol intervenció futura sobre l’edifici i en garantirà la conservació integral. Per a Vilabertran, municipi de menys de 5.000 habitants, la catalogació suposa blindar un dels seus símbols patrimonials més estimats i estretament lligats a la memòria artística de l’Empordà.


Fuente: Butlletí Oficial de la Província de Girona, núm. 156, 14 d’agost de 2026, pàg. 1-10 (referència oficial: CVE BOP-2026_0_156_7221).