Mallorca incoa la declaració com a BIC d'una carta signada per Cervantes

El Consell Insular de Mallorca ha iniciat l’expedient per declarar Bé d’Interès Cultural (BIC) la «Carta de pagament amb signatura autògrafa de Miguel de Cervantes», signada a Sevilla el 8 de juliol de 1593. L’acord, numerat 9282, el va adoptar la Comissió Insular de Patrimoni Històric de Mallorca en la sessió del 28 de juliol de 2026 i es publica al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) núm. 116, de 17 de setembre de 2026, dins la Secció III.

La incoació es fonamenta en l’informe tècnic de 17 de juliol de 2026 i en els articles 7 i següents de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears. L’acord l’ha signat electrònicament el 14 de setembre de 2026 el secretari de la Comissió, Miguel Barceló Llompart, i el text definitiu queda subjecte als termes que resultin de l’aprovació de l’acta.

Mentre duri la tramitació, el bé queda sotmès al règim de protecció previst per als béns ja declarats, d’acord amb l’article 8.2 de la mateixa llei: qualsevol intervenció haurà de ser autoritzada prèviament per la Comissió Insular de Patrimoni Històric.

Una carta de pagament de 600 rals de plata

El document és una carta de pagament en què Cervantes declara haver rebut 600 rals de plata com a salari de seixanta dies de feina per a Andrés de Cerio en la denominada comissió d’Isunza. Segons la fitxa tècnica de l’annex:

• Denominació: Carta de pagament amb signatura autògrafa de Miguel de Cervantes.
• Tipus de bé: moble; tipus d’objecte: document manuscrit.
• Data i lloc: 8 de juliol de 1593, Sevilla.
• Suport: paper de fil amb filigrana, escrit ambdues cares.
• Dimensions: 31,4 x 20 centímetres.
• Propietària actual: Margarita María Cassasayas Ladaria.

Es tracta de l’escriptura matriu original del protocol de l’escrivà públic de Sevilla Luis de Porras de l’any 1593, custodiat a l’Arxiu Històric Provincial de Sevilla. La matriu apareix referenciada al lligall d’índexs d’escriptures núm. 18.638, corresponent al llibre segon d’aquest escrivà; al quadern al qual remet l’índex (foliat del 386 al 393, més 9 sense numerar) la pàgina 390, on era el document, apareix tallada. L’annex gràfic reprodueix el recte i el vers de la carta i un detall de la signatura, a partir de la còpia de la imatge publicada al fullet d’una casa de subhastes de Barcelona.

L’etapa andalusa de l’autor

El text s’inscriu en el període en què Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) va exercir de comissari d’abastaments i recaptador de contribucions al regne de Sevilla, de manera intermitent entre 1587 i 1597. La data del document coincideix amb la recaptació de les alcabales i «tercias reales» encomanades aquell terç de l’any, una tasca marcada per litigis amb les autoritats locals i per la fallida del banquer Simón Freire de Lima, que va acabar portant l’autor a la Presó Reial de Sevilla els anys 1597 i 1602.

L’expedient recorda que la Secció Històrica de Protocols Notarials de l’Arxiu Històric de Sevilla albergava fins a 20 documents amb menció expressa de Cervantes, que abasten 13 anys (1585-1599). Segons fonts de la Real Academia Española, només es coneixen dotze autògrafs autèntics de l’escriptor, i la Biblioteca Nacional d’Espanya assenyala que pràcticament no existeixen manuscrits literaris originals de la seva mà. La transcripció del document es recolza en la Revista PH de l’Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico (núm. 82, 2012, pp. 100-105).

Terminis, registres i conservació

L’acord fixa que la declaració s’haurà d’adoptar en un termini màxim de vint mesos des de la incoació; si el procediment caduca, no es podrà tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que ho demani el titular del bé (article 10.6). També ordena:

• Notificar la resolució als interessats, a l’Ajuntament de Palma i al Govern de les Illes Balears.
• Publicar l’acord al BOIB i al Butlletí Oficial de l’Estat.
• Anotar-lo al Registre Insular de Béns d’Interès Cultural de Mallorca i comunicar-lo a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a la seva anotació al registre autonòmic i, després, al Registre General de Béns d’Interès Cultural de l’Estat.

Pel que fa a l’estat de conservació, la documentació descriu una petita corrosió produïda per la tinta, sense afectació de la lectura, i una lleugera irregularitat al marge esquerre; l’informe adverteix que no es va poder completar la descripció perquè el bé no s’havia pogut inspeccionar. Les mesures preventives fixades són les habituals per a paper: humitat relativa que no superi el 55 %, temperatura entorn dels 20 °C, llum per sota dels 50 lux i embalatge conforme a la norma ISO 16245.

La incoació obre un procediment que, si culmina, incorporarà al patrimoni protegit de Mallorca un testimoni directe de la vida administrativa de Cervantes: un dels pocs autògrafs autèntics conservats i una font primària per a l’estudi de la seva biografia no literària.

Fuente: Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), núm. 116, 17 de setembre de 2026, Secció III, pàg. 50284 (referència oficial: 1228441).