La Llei 13/2026 substitueix tuteles i curateles per suports a la capacitat

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) número 9722, del 4 d’agost de 2026, publica la Llei 13/2026, de 3 d’agost, de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones. La norma, promulgada pel president de la Generalitat, Salvador Illa i Roca, i signada pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler Parcerisas, posa fi a les tuteles i curateles de persones majors d’edat. Entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació, és a dir, el 4 de febrer de 2027.

La llei desplega l’article 12 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides, en vigor a Catalunya des del 3 de maig de 2008, que reconeix a les persones amb discapacitat la capacitat jurídica «en igualtat de condicions amb la resta» i obliga a oferir-los el suport necessari per exercir-la. El punt de partida immediat és la Llei 8/2021, que va suprimir la modificació judicial de la capacitat, i el Decret llei 19/2021, que va derogar la tutela i la curatela d’adults i va encarregar al Govern un projecte de llei sobre suports; la nova norma compleix aquest mandat i deroga el decret llei. La reforma afecta directament les famílies, les notaries i les entitats del tercer sector d’acció social, que adquireixen un paper central en el nou règim.

De la substitució de la voluntat al suport

La llei canvia el paradigma: se substitueix el model de substitució de la voluntat per un model de suport en la presa de decisions. Els suports són voluntaris —no es poden imposar contra la voluntat de la persona—, són gratuïts per regla general i s’han de prestar amb lleialtat, respecte a la dignitat i atenció a les preferències de la persona. La norma en reconeix una pluralitat:

• Suports no formalitzats: l’ajuda habitual de l’entorn familiar i comunitari, que relleva la figura de la «guarda de fet».
• Suports formalitzats preventius: el contracte de mandat i el poder preventiu, atorgats en escriptura pública per quan la persona els necessiti.
• L’assistència: constituïda per escriptura pública o per resolució judicial, amb tres modalitats: d’acompanyament (la que es presumeix en defecte de qualificació), de cooperació i representativa.

En l’assistència notarial, una acta prèvia preserva la intimitat de la persona; en la judicial, un pla d’assistència permet dissenyar el suport a mida de les necessitats, els recursos i les capacitats de cadascú.

Salvaguardes, revisió periòdica i supervisió

La llei reforça el control dels suports amb salvaguardes, algunes de noves, per garantir que s’exerceixen sense abús ni conflicte d’interessos:

• Els suports constituïts judicialment s’han de revisar d’ofici cada tres anys.
• Les assistències notarials s’han de revisar periòdicament, amb terminis que no poden excedir els tres anys, per compareixença davant de notari.
• La rendició de comptes és anual, ampliable fins a tres anys i, excepcionalment, fins a sis per decisió judicial.
• Els mandats i poders preventius i les assistències notarials de cooperació o representació exigeixen el nomenament de persones supervisores, que actuen mancomunadament o com a consell.
• Són obligatoris l’inventari de béns quan hi ha gestió patrimonial general, el subministrament d’informació i la rendició final de comptes; la caució i les autoritzacions judicials completen el sistema.

Què passarà amb les mesures judicials actuals

Les tuteles, curateles i potestats parentals prorrogades o rehabilitades constituïdes abans del Decret llei 19/2021 i encara no revisades es mantenen i s’exerceixen d’acord amb els principis del nou règim. Si la persona interessada ho demana, la revisió s’ha de fer en el termini d’un any; si ningú no ho fa, l’autoritat judicial o el ministeri fiscal l’han de fer d’ofici en tres anys. La llei permet substituir l’assistència judicial vigent per una de notarial i manté l’eficàcia dels poders preventius i de les substitucions exemplars atorgats anteriorment. El Registre de nomenaments tutelars no testamentaris passa a denominar-se Registre de nomenaments tutelars no testamentaris i de suports a la capacitat jurídica.

Tercer sector, mediació i pressupost

Tres disposicions addicionals en despleguen l’aplicació pràctica:

• Les bases perquè les entitats del tercer sector d’acció social actuïn com a col·laboradores de l’Administració de justícia.
• La promoció de la mediació i d’altres mecanismes de resolució alternativa de conflictes derivats dels suports.
• L’encàrrec al Govern de reservar una partida específica en els pressupostos de la Generalitat per garantir l’aplicació efectiva dels suports.

Amb aquesta llei, Catalunya completa l’adaptació del seu dret civil al model de la Convenció de les Nacions Unides: les famílies deixaran de promoure expedients de substitució de la voluntat i passaran a articular suports que respectin l’autonomia de la persona. El marge de sis mesos fins a l’entrada en vigor dona temps a famílies, notaries i entitats per adaptar els instruments existents, revisar poders i preparar els nous acords notarials de suport.

Fuente: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 9722, de 4 d’agost de 2026, secció Disposicions generals, pàg. 1-58 (referència oficial: 26.215.026).