La Llei 13/2026 substitueix la incapacitació judicial pels suports a la capacitat

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica en el número 9722, del 4 d’agost, la Llei 13/2026, de 3 d’agost, que reforma el Codi civil de Catalunya i substitueix el model de modificació judicial de la capacitat per un sistema de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. La norma, promulgada pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa i Roca, i contrasignada pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler Parcerisas, entrarà en vigor al cap de sis mesos de la publicació, el 4 de febrer de 2027.

La llei desplega l’article 12 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’Organització de les Nacions Unides, en vigor a Catalunya des del 3 de maig de 2008, segons el qual les persones amb discapacitat tenen dret a exercir la capacitat jurídica en igualtat de condicions amb la resta. El text culmina el camí iniciat per la Llei 8/2021 estatal i el Decret llei 19/2021, que ja van suprimir la incapacitació judicial i van obligar a revisar les mesures vigents, i ara deroga el Decret llei 19/2021 per fixar el règim complet de suports del dret civil català. El punt de partida és clar: tota persona major d’edat té capacitat jurídica, i disposar de suports no en comporta cap limitació.

Un canvi de model: de la substitució al suport

La norma, que reforma el títol II del llibre segon del Codi civil de Catalunya, reserva les institucions de protecció (tutela, curatela, potestat parental) per a les persones menors d’edat i dedica un capítol nou als suports per a les persones majors. Els suports es classifiquen en:

• Formalitzats: assistències i mandats o poders preventius atorgats en escriptura pública, i assistències constituïdes judicialment.
• No formalitzats: els que presten les famílies i l’entorn comunitari, que substitueixen la figura de la guarda de fet i s’han de formalitzar quan s’actuï davant entitats financeres, registres, notaris o autoritats judicials.

Els suports són voluntaris i, per regla general, gratuïts, i qui els presta ho ha de fer amb lleialtat, respectant la dignitat, els valors i les preferències de la persona.

Assistència i suports preventius

La nova assistència es constitueix davant notari o per resolució judicial, abasta l’àmbit personal i patrimonial i pot ser per a un afer concret o continuada en el temps. Els suports preventius permeten planificar el futur: per mitjà d’un contracte de mandat o d’un poder preventiu, la persona expressa la seva voluntat i designa qui n’ha de tenir cura dels afers i qui n’ha de supervisar l’actuació, amb eficàcia immediata o diferida.

El règim incorpora salvaguardes: els suports judicials es revisen d’ofici cada tres anys i les assistències notarials, com a màxim, també cada tres anys; la persona assistida pot manifestar davant notari si vol continuar o modificar el suport. Els desacords sobre la constitució o l’exercici dels suports es poden canalitzar per la mediació.

Revisió de les mesures judicials vigents

Les tuteles, curateles i potestats parentals prorrogades o rehabilitades constituïdes abans de la reforma i encara no revisades es mantenen, però s’han d’adaptar al nou règim. La revisió es pot sol·licitar en qualsevol moment i, si no es demana, l’ha de fer l’autoritat judicial d’ofici o a instància del ministeri fiscal en un termini de tres anys. Les persones afectades poden demanar de substituir la mesura judicial vigent per una assistència notarial, i la llei també actualitza el Registre de nomenaments tutelars no testamentaris i de suports a la capacitat jurídica.

Amb aquesta reforma, Catalunya completa el gir cap a un model d’ajuda i acompanyament que afecta directament milers de famílies, notaries i jutjats. Per als lectors, el missatge pràctic és que qualsevol persona pot planificar amb antelació qui l’ha d’assistir i com, mitjançant escriptura pública, i que les mesures judicials antigues s’hauran de revisar en un màxim de tres anys des de l’entrada en vigor.

Fuente: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), núm. 9722, 4 d’agost de 2026, Disposicions Generals – Departament de la Presidència, pàg. 1-58 (referència oficial: núm. 26.215.026).