El Govern balear reorganitza les confraries de pescadors amb un decret

El Consell de Govern de les Illes Balears ha aprovat el Decret 30/2026, de 28 d’agost, pel qual es regulen les confraries de pescadors i les seves federacions a les Illes Balears, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) núm. 109, de l'1 de setembre de 2026 (referència 8760, Secció I, pàg. 47203). La norma substitueix el Decret 61/1995, de 2 de juny, que quedava obsolet davant els canvis tecnològics i administratius, i entra en vigor l’endemà de la seva publicació.

El decret, signat per la presidenta Margarita Prohens Rigo i el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet Pons, s’empara en la competència autonòmica en matèria d’ordenació del sector pesquer (article 31 de l’Estatut d’autonomia) i en la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura. L’objectiu és modernitzar l’estructura de les setze confraries de les Illes Balears i de la seva federació per fer-les més àgils, solvents i competitives.

Una nova arquitectura de governança

La norma redefineix les confraries com a corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, que actuen com a òrgans de consulta i col·laboració de les administracions, i reforça el seu paper en la cogovernança de les pesqueries. Les confraries participen activament en els plans de gestió, les reserves marines i altres figures de gestió pesquera.

• Es manté la Federació Balear de Confraries de Pescadors, d’àmbit autonòmic, on s’integren totes les confraries.
• Es permet crear federacions insulars de confraries, si així ho acorden les entitats.
• El mandat dels òrgans rectors és de quatre anys, amb possibilitat de reelecció.
• Les confraries poden subscriure convenis i associacions entre si per mancomunar serveis.

Règim intern, econòmic i sancionador

El decret detalla el funcionament intern de les confraries, des del cens de membres fins al règim econòmic i comptable. Els estatuts han de regular el règim disciplinari, amb infraccions classificades en lleus, greus i molt greus, i sancions proporcionades a la gravetat del fet.

• Les confraries han de disposar d’un cens de membres i presentar els comptes anuals a la Direcció General de Pesca.
• Poden acumular un dèficit màxim del 20 % del pressupost anual, amb un límit de tres anys per tornar a l’equilibri.
• Les confraries que facin primera venda han de descomptar un mínim de l’1 % del valor de la pesca venuda per retornar-lo a la confraria de l’embarcació.
• S’estableix un termini de sis mesos perquè confraries i federacions s’adaptin a la nova norma.

Modificacions de tres decrets previs

El Decret 30/2026 també modifica tres normes sectorials: el Decret 55/2022, de 19 de desembre, sobre busseig professional, extractiu, científic i de servei públic; el Decret 14/2014, de 14 de març, sobre busseig recreatiu; i el Decret 26/2025, de 4 de juliol, que regula la Reserva Marina de les Illes del Ponent de Mallorca, el Toro, les Malgrats i el Sec. En aquest darrer cas, s’ajusta el nombre màxim de submarinistes per punt i visita.

La nova regulació suposa un pas endavant per a un sector clau de l’economia balear, en dotar les confraries d’un marc jurídic actualitzat que reforça la seva autonomia, la transparència comptable i la democràcia interna, alhora que consolida el seu paper com a interlocutor de referència de l’Administració en la gestió sostenible dels recursos marins.

Fuente: Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), núm. 109, 1 de setembre de 2026, Secció I, pàg. 47203 (referència oficial: Decret 30/2026, de 28 d’agost).