El Constitucional desestima l'empara per la recusació de la magistrada Estragués

El Tribunal Constitucional ha desestimat els recursos d’empara acumulats 2026-39-RE i 2026-40-RE, presentats per Josep Antoni Silvestre Cánovas contra les resolucions que van confirmar la desestimació de la recusació de la magistrada Anna Estragués Armengol. La sentència, dictada el 9 de setembre del 2026, es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) núm. 105, del 16 de setembre del 2026, a la secció 04. Tribunal Constitucional / Sentències (pàg. 1-11). El tribunal imposa les costes al recurrent i avala la interpretació feta pels tribunals ordinaris.

Els recursos, registrats amb els números 228-2026 i 229-2026, es van interposar el 15 de maig del 2026 contra els autes del 17 d’abril del 2026 (07-2026 i 08-2026), dictats per la Presidència del Tribunal Superior de Justícia, i contra els autes del 13 de març del 2026 (04-2026 i 05-2026), dictats pel president d’aquest tribunal. Tots ells recauen en l’incident de recusació de la magistrada Anna Estragués Armengol dins el procediment penal 6000096/2025, seguit per un presumpte delicte de blanqueig de diners.

El recurrent, advocat adscrit al Col·legi d’Advocats d’Andorra i actuant en nom i interès propi, al·legava la vulneració del dret a la igualtat i a la prohibició de discriminació (article 6 de la Constitució) i dels drets a la jurisdicció, a una decisió fonamentada en dret i a un tribunal imparcial predeterminat per la llei (article 10). El Ministeri Fiscal va sol·licitar la desestimació. El 15 de juny del 2026 el tribunal va acumular les dues causes i les va admetre a tràmit sense efectes suspensius, amb el magistrat ponent Joan Manel Abril Campoy.

Cronologia dels antecedents

• 30 d’agost del 2024: la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia desestima diverses peticions d’aixecament d’embargaments bancaris.
• 7 de gener del 2026: la presidenta en funcions del Tribunal de Corts desestima la recusació de la magistrada Nàdia Alís Cirera.
• 27 de gener del 2026: es comunica la composició de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia i que la ponència recau en Anna Estragués Armengol.
• 23 de febrer del 2026: el recurrent planteja un procediment d’abstenció i, subsidiàriament, de recusació.
• 13 de març del 2026: el president del Tribunal Superior de Justícia desestima la recusació (autes 04-2026 i 05-2026).
• 17 d’abril del 2026: el Tribunal Superior de Justícia desestima les apel·lacions i imposa les costes al promotor (autes 07-2026 i 08-2026).

Els motius del recurs

El recurrent sostenia que l’informe preceptiu de la magistrada recusada no li havia estat notificat, cosa que vulneraria el principi de contradicció i el dret a la defensa, i que només va poder accedir al contingut dels documents el 13 de maig del 2026. També defensava una lectura extensiva de les causes de recusació per analogia amb el règim del matrimoni i la convivència, i impugnava la condemna en costes per entendre que trenca el principi d’igualtat. Subsidiàriament, demanava un pronunciament sobre la constitucionalitat dels articles 15.1 i 18 ter 2) de la Llei transitòria de procediments judicials, i sol·licitava que no es publiquessin les seves dades personals.

La doctrina del tribunal

El Tribunal Constitucional recorda que el procediment de recusació és especial i que, un cop transcorregut el termini de tres dies per a les altres parts, no hi ha tràmit de contesta a l’informe del magistrat recusat; per tant, no hi havia actuacions a notificar. Afegeix que els greuges sobre l’accés a l’expedient no es van plantejar en la via ordinària prèvia, exigida per l’article 88.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.

Sobre el fons, el tribunal subratlla que l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia regula les relacions entre un magistrat i les parts, els advocats o els procuradors, mentre que l’article 70 es refereix al matrimoni o a la convivència anàloga entre magistrats d’un mateix tribunal. La relació d’amistat entre dos magistrats de dues instàncies col·legials diferents no afecta la col·legialitat de la jurisdicció ni acredita un interès que vulneri la imparcialitat. També recorda que el principi d’igualtat de l’article 6 no pot fonamentar per si mateix un recurs d’empara i que la doctrina dels estats petits (sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans en els casos Steck Risch, Micallef c/ Malta i A. K. c/ Liechtenstein) admet que una interpretació excessivament estricta de la imparcialitat podria dificultar l’administració de la Justícia.

Decisió

• Desestimar la causa 2026-39 i 40-RE.
• Imposar al recurrent les costes processals, d’acord amb l’article 92.4 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
• Publicar la sentència al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, segons l’article 5 de la mateixa llei.
• Signen la resolució Pere Pastor Vilanova (president), Víctor Torre de Silva López de Letona (vicepresident), Jean-Yves Caullet i Joan Manel Abril Campoy (magistrats).

La decisió fixa que la recusació d’un magistrat per la seva relació amb un altre magistrat de la mateixa causa no equival a la relació amb una part, i limita l’abast de l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia. Per als justiciables, confirma que el dret a un tribunal imparcial no permet estendre les causes de recusació més enllà del text legal i que el principi d’igualtat no obre per si sol la via de l’empara.

Fuente: Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 105, 16 de setembre del 2026, secció 04. Tribunal Constitucional / Sentències, pàg. 1-11 (referència oficial: causa 2026-39 i 40-RE, números de registre 228-2026 i 229-2026).