Llum verda ambiental a la digestió anaeròbica de l'EDAR de Montcada i Reixac

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució TER/2965/2026, de 23 de juny, que emet l’informe d’impacte ambiental del projecte constructiu per a la digestió anaeròbica de l’EDAR de Montcada i Reixac. L’informe determina que el projecte no s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, i es publica amb la referència oficial CVE-DOGC-A-26226015-2026.

La iniciativa, tramitada pels Serveis d’Autoritat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (expedient OTAABA20250247), té per objecte definir les instal·lacions necessàries per al tractament de digestió anaeròbica de fangs i la cogeneració de l’EDAR de Montcada i Reixac. La planta, construïda en dues fases els anys 1991 i 1997, té una capacitat de disseny de 72.600 m³/dia i serveix els municipis de Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac (90%), Ripollet i Sant Cugat del Vallès (80%), amb una població total de 423.500 habitants equivalents.

Un projecte per valorar els fangs i generar biogàs

Amb l’execució del projecte es pretén aconseguir un aprofitament més gran dels fangs de depuració, reduint-ne la producció i el contingut de matèria volàtil, i generant biogàs, que podrà ser valoritzat energèticament. D’aquesta manera, ja no caldrà continuar impulsant a l’EDAR del Besòs els fangs generats a l’EDAR de Montcada i Reixac per tractar-los.

L’estudi d’alternatives (BAC, 2023) va considerar sis opcions, des de la no ampliació (alternativa 0) fins a la digestió anaeròbica amb hidròlisi (alternativa 5). La alternativa 4 es va considerar la més favorable ambientalment, atès que permet tractar més fangs i generar més energia. El projecte es desenvoluparà en dues fases:

• Fase 1 (alternativa 1): digestió anaeròbica dels fangs de Montcada, amb bombament, tamisatge, espessiment, digestió, línia de biogàs, motogeneradors i desodorització.
• Fase 2 (alternativa 4): portar els fangs de l’EDAR del Besòs a la planta, amb predeshidratació i hidròlisi tèrmica.

Tres digestors i un sistema de desodorització

La nova instal·lació preveu la construcció de tres digestors anaerobis de 4.000 m³, amb un diàmetre de 18 m i una alçària de 21,91 m, juntament amb tres edificis de fangs, digestió i cogeneració. També s’hi instal·laran dos gasòmetres de 1.800 m³, un dipòsit d’emmagatzematge de fangs digerits, dues sitges de 120 m³ i una torre de tractament biològic (biotrickling) per a la desodorització, que ha de minimitzar les olors en l’entorn.

Pel que fa a l’impacte ambiental, el document estima que les emissions en fase d’obres seran de l’ordre de 3.800 t de CO₂. En fase d’explotació, les emissions seran inferiors a les de l’alternativa 0 gràcies a l’obtenció d’energia a partir del biogàs, i a la fase 2 es neutralitzaran les emissions de la planta, generant un excedent d’energia de baixa petjada de carboni que es podrà aportar a la xarxa.

Condicions i tràmits pendents

L’inform d’impacte ambiental incorpora diverses condicions addicionals, entre les quals destaquen:

• Atendre les consideracions dels informes de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, del Departament de Cultura, del Servei de Gestió del Risc i Planificació i de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona.
• Completar la documentació amb un estudi de visibilitat de la proposta des dels principals punts d’observació.
• Programar les obres en èpoques que no interfereixin amb el cicle biològic de la fauna i preveure la revegetació dels talussos.

A més, caldrà sol·licitar autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua, atès que els terrenys se situen en la zona inundable pel període de retorn de 500 anys. El Programa de mesures del tercer cicle del Pla de gestió de districte de conca fluvial de Catalunya (2022-2027) ja inclou la digestió anaeròbia EDAR Montcada (C1.305).

Una aposta per l’energia renovable i la reducció d’olors

La resolució, signada pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilà Chiaraviglio, suposa un pas endavant perquè la depuradora que serveix més de 400.000 habitants de l’àrea metropolitana pugui transformar els seus fangs en biogàs, reduint emissions, costos d’explotació i molèsties per olors. Un cop completades les dues fases, la planta podrà generar un excedent d’energia de baixa petjada de carboni, contribuint a la descarbonització del sistema de sanejament metropolità.

Fuente: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 9735, 21 d’agost de 2026, secció Anuncis, pàg. 1-9 (referència oficial: CVE-2026-26226015-2026).