L'Autoritat de Protecció de Dades fixa les noves regles de la videovigilància

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades substitueix la seva instrucció del 2009 amb la Circular 1/2026, que fixa les regles del tractament de dades personals consistent en imatges i, si escau, veus captades per càmeres amb fins de videovigilància. La norma es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 9775, del 19 d’octubre de 2026, amb la referència oficial CVE-DOGC-A-26287083-2026. Entra en vigor vint dies després de la publicació, és a dir, a principis de novembre.

La circular es dicta a l’empara de l’article 57.2 de la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, de l’article 5.e de la Llei 32/2010 de l’Autoritat i de l’article 15.1.e del Decret 48/2003. La signa a Barcelona, el 14 d’octubre de 2026, la directora Meritxell Borràs Solé. S’estructura en sis capítols, una disposició addicional, una de transitòria, una de derogatòria, una de final i un annex que concreta el cartell informatiu.

El text substitueix la Instrucció 1/2009, vigent des de fa disset anys, i l’adequa al Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), a la Llei orgànica 7/2021 i a la Llei 5/2014 de seguretat privada. Durant la tramitació es va aprovar el Reglament (UE) 2024/1689 d’intel·ligència artificial, que la circular incorpora. El projecte va passar per consulta pública prèvia i informació pública, amb informes del Departament d’Interior i Seguretat Pública, l’Institut Català de les Dones, el Consell Assessor de Protecció de Dades de Catalunya i la Comissió Jurídica Assessora.

Àmbit: administracions, ens locals i entitats vinculades

La circular s’aplica als tractaments de videovigilància de les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, els ens locals, les entitats autònomes i consorcis, les universitats públiques i privades del sistema universitari català i les corporacions de dret públic que actuen exclusivament a Catalunya. També obliga les entitats de dret privat quan el capital, els ingressos o els òrgans directius depenen majoritàriament d’aquests ens públics, i les que presten serveis públics per qualsevol forma de gestió.

Queden fora del seu abast la videovigilància en l’àmbit de la seguretat privada, les imatges domèstiques, les càmeres falses, les captacions amb fins exclusivament periodístics i les càmeres d’ajuda a la conducció que no enregistren. Per a la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i les policies locals, la circular s’aplica amb caràcter supletori respecte de la seva normativa específica.

Prohibicions: vestidors, menjadors, aules i reconeixement facial

El text declara il·legítim captar imatges o veus en diversos espais:

• Banys i vestidors, i llocs de descans o esbarjo dels treballadors, com menjadors i sales de lleure.
• Habitacions de residències, albergs, hotels i similars.
• Habitacions de centres assistencials, tret que sigui necessari per protegir un interès vital.
• L’interior d’aules, gimnasos o espais de lleure de l’alumnat, llevat d’un interès superior que ho justifiqui.
• La via pública, excepte per a les forces i cossos de seguretat, les empreses de seguretat privada, la captació incidental per vigilar un edifici o la protecció d’infraestructures estratègiques.

També es considera inadequat usar càmeres en l’àmbit laboral amb la finalitat exclusiva de controlar el rendiment de manera continuada, i tractar de manera generalitzada imatges amb tècniques de reconeixement facial o anàlisi biomètrica. La imatge no és dada biomètrica per si mateixa, però sí quan un tractament tècnic específic permet la identificació unívoca. Enregistrar la veu només s’admet amb caràcter excepcional, quan no es tracti de converses estrictament privades i la finalitat no es pugui assolir només amb la imatge.

Un mes de conservació i cartells grocs obligatoris

Les gravacions s’han de suprimir en un termini màxim d’un mes des de la captació, tret que calgui acreditar actes contra la integritat de persones, béns o instal·lacions, exigir responsabilitats o atendre sol·licituds d’accés o limitació. Si hi ha indicis d’un fet greu, les imatges s’han de posar a disposició de les autoritats competents en un màxim de setanta-dues hores.

Els cartells informatius passen a tenir contingut i disseny reglats a l’annex:

• Fons groc, forma rectangular i dimensions estàndard d’aproximadament 21 centímetres de base per 29,7 d’altura.
• La indicació «ZONA VIDEOVIGILADA» i el text «PROTECCIÓ DE DADES».
• Un pictograma de càmera dins d’un rectangle blanc, que ha de reflectir la captació de veu quan n’hi hagi.
• Identificació del responsable, referència als drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició, i un codi QR o adreça web per ampliar la informació.

Els cartells s’han de col·locar abans d’iniciar la captació i, en espais oberts, a menys de cinquanta metres del límit exterior de l’àrea vigilada. Els existents que s’ajustin a la Instrucció 1/2009 es poden mantenir fins que calgui substituir-los pel manteniment ordinari.

Memòria prèvia, avaluació d’impacte i drets

Abans de posar en marxa un sistema cal elaborar una memòria amb la justificació de la licitud, la finalitat, la ubicació i el camp de visió de les càmeres, les característiques tècniques i les mesures de seguretat. Quan la videovigilància impliqui observació sistemàtica a gran escala o alt risc, l’avaluació d’impacte substitueix aquesta memòria i, si el risc persisteix, cal consultar prèviament l’Autoritat.

Per exercir els drets, la persona ha d’indicar el lloc, la data i l’hora aproximada en franges no superiors a dues hores i aportar una imatge pròpia del període. Si la imatge no permet identificar-la, té deu dies hàbils per esmenar-ho; el delegat de protecció de dades ha de respondre en dos mesos i, si no hi ha resposta, es pot reclamar davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

La disposició addicional sotmet els sistemes amb intel·ligència artificial al Reglament (UE) 2024/1689, especialment a les pràctiques prohibides de l’article 5.1 i a les obligacions sobre identificació remota en temps real i en diferit en espais d’accés públic.

La norma arriba quan la videovigilància ja és massiva en carrers, transports i equipaments, i ho fa amb un criteri comú per a tots els ens sotmesos a l’Autoritat. Per a la ciutadania, el canvi més visible seran els cartells normalitzats i la possibilitat de demanar accés a les imatges amb un procediment concret; per a les administracions, l’obligació de documentar cada sistema i de justificar per què la càmera és imprescindible.

Fuente: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 9775, 19 d’octubre de 2026, Altres disposicions, pàg. 1-17 (referència oficial: CVE-DOGC-A-26287083-2026).